Des del Centre sense centre
amb un cor nu d’enfarfecs,
escolto a fons una veu silent
que dolçament m’asserena.
Tot i tothom alhora present
en una solitud acompanyada.
Deixo de banda el pensament
i la vida mateixa se’m fa meva,
tot donant-se’m ufanosa i bella
sota aquest cel reflectit a dins.
Sons i colors no em destorben,
jo amb els altres, fet “nosaltres”.
Passat i futur ja no burxen el cor
perquè ara sé que sols on som
podrem trobar el que cercàvem.
Cinto Busquet
Kyoto, 11 de setembre 2006
