Raniero Cantalamessa, home d’esperit i gran predicador, en una seva intervenció davant del Papa i de la Cúria Romana dos dies abans de Nadal, agudament va descriure la situació de l’Església a Europa dient que la paràbola evangèlica de l’ovella perduda (Lc 15,3-7) s’hauria d’explicar en el context actual més aviat amb les proporcions invertides: noranta-nou ovelles s’han allunyat del pastor i només una s’hi ha quedat a prop. El perill, doncs, és de passar tot el temps quedant-se a nodrir en desmesura l’única que és té a l’abast i de no sortir a cercar les que s’han esgarriat.
Jesús va instruir els seus deixebles a fi que tinguessin, envers les persones encomanades, un cor de bons pastors i, envers tothom, el coratge i l’audàcia dels pescadors intrèpids. L’acció dels ministres ordenats en àmbit eclesial és un servei essencial i insubstituïble, però no cal oblidar que tots els cristians som contínuament enviats pel Senyor en missió pels camins d’aquest món, com a anunciadors de la seva presència real i eficaç enmig nostre.
Sant Gregori el Gran, comentant el passatge de l’Evangeli segons sant Lluc que narra l’enviament de 72 deixebles per part de Jesús “a totes les ciutats i llocs per on ell havia de passar (Lc 10,1), escriu que els envià de dos en dos “perquè en calen almenys dos a fi que hi hagi amor” i és precisament l’amor allò que distingeix els seguidors del Crist. Perquè la tasca dels cristians no és només ni fonamentalment portar una doctrina, ensenyada per Crist o sobre la seva persona, sinó sobretot la de ser “precursors” i “portadors” de la seva presència. I això se’ns fa possible quan estem units en el seu nom (cf. Mt 18,20), és a dir, quan vivim visiblement en relació recíproca d’amor (cf. Jn 13,35).
A la nostra Europa descristianitzada, no acabem de saber com hem de fer-ho, amb els joves i els menys joves, per engrescar-los a interessar-se en l’experiència comunitària de Déu que l’Església proposa. Ens cal –com deia Benet XVI als seus col·laboradors el passat 22 de desembre– trobar “una manera nova i rejovenida de ser cristians” per superar la crisi generalitzada de la fe cristiana al nostre continent. Potser la clau per descobrir-la rau precisament en deixar-nos enviar “de dos en dos” per Jesús, perquè només en comunió amb els altres podem realment “representar” Crist, fer-lo novament present entre els homes i les dones d’avui.
I si el Senyor Ressuscitat es fa present i viatja amb nosaltres, serà Ell mateix qui ens indicarà on hem de calar les xarxes a fi que la pesca sigui abundant. I els qui pugin a la barca de l’Església, es trobaran acompanyats de molts germans sota el guiatge de Crist, Bon Pastor per a tots.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, gener 2012
