Els cristians no som gent desarrelada ni somiatruites. No volem tancar-nos en un petit món nostre, fet a mida, i sentir-nos tranquils i contents, desconnectats de les problemàtiques i de les expectatives del nostre entorn. Com Jesús i enviats per Ell, volem entrar de ple en el món real on ens ha tocat viure, i en aquest món concret, en ràpida transformació, portar-hi la Llum que ens ve de Déu.
L’Advent ens parla de la possibilitat d’acollir més profundament en les nostres vides Jesús, el “Déu amb nosaltres” que continua trucant a la porta de la nostra història, personal i col·lectiva. No es tracta de recordar nostàlgicament fets meravellosos del passat, sinó d’adonar-nos que aquell Jesús, del qual tornem a celebrar un any més el seu naixement a Betlem, continua visitant-nos realment també avui, en ple segle XXI, com a Senyor Ressuscitat que ens convida a viure coherentment com a deixebles seus.
L’Església i el món afronten moments apassionants i alhora dramàtics. Hi ha nous reptes i moltes incerteses. Inseguretats i injustícies de diverses menes, però també moltes energies creatives que es canalitzen per al bé de tots. I en aquest context amb llums i ombres, la Bona Nova que Déu existeix i que desitja compartir amb nosaltres el nostre camí, tot omplint-nos del seu amor, és de gran actualitat també avui, a Orient i a Occident, al Nord i al Sud.
En un món que sembla abocat només a l’immediat i viu més aviat prescindint de Déu, ens cal vetllar i tenir ben enceses les llànties que el Senyor ens ha encomanat!
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre de 2013
