Tots venim d’un tàlem fosc
on l’amor s’ha fet carn juganera.
Tots enyorem una solitud serena
on la mort no tingui regust agre.
A tots ens cal un aixopluc segur
per temps de boires i calamarses.
Tots tornem al nostre poble perdut
per retrobar la llum de la infantesa.
I en aquest bressol originari,
formes atàviques ressorgeixen
i la pròpia identitat fugissera
s’aferma amb dolça certesa.
Tots som fills d’una noble gosadia
i volem ser pares d’una esperança!
Cinto Busquet
Travesseres, 27 d’agost 2013
