He tingut l’oportunitat de participar el proppassat 1 de juny, amb un grup d’adolescents i joves de la Cerdanya, a la primera edició del Canòlich Music, un festival de música d’inspiració cristiana celebrat a Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra. Les Delegacions d’Ensenyament i de Joventut del Bisbat d’Urgell, amb la col·laboració de molts voluntaris de la Parròquia, van fer possible un esdeveniment artístic de gran qualitat on la fe es va expressar a través de diversos estils musicals, però sempre amb un llenguatge que parlava i feia vibrar joves i menys joves.
Alguns dels estudiants d’ESO i Batxillerat que hi acompanyava van compondre i presentar-hi una cançó amb una tornada que deia: «Som adolescents i ens estimem, som adolescents i creiem en Jesús, som joves i res no ens podrà impedir de fer un llarg camí». En un temps on constatem sovint la nostra impotència per engrescar gent jove al seguiment de Jesús i a un compromís amb l’Església, paraules com aquestes, sorgides espontàniament d’ells, són un indici que també avui Jesús continua atraient i que la proposta cristiana, si trobem els mitjans per oferir-la convenientment, pot ésser no tan sols acollida sinó també potenciada per les noves generacions.
Durant el cap de setmana compartit, els lligams es van anar consolidant, i abans de deixar-nos, em van demanar si em podien afegir al grup de WhatsApp que estaven creant. Vaig estar temptat de refusar, perquè estic més aviat desbordat pels missatges que m’arriben a través de la xarxa i preferiria tenir els meus calaixos informàtics menys ocupats, però vaig tenir l’encert de no fer-ho i vaig acceptar la invitació. Quina va ser la meva sorpresa quan pocs segons més tard m’entrava la primera comunicació i vaig llegir el nom que havien posat al grup: Cristians Cerdans!
Havia tingut la impressió en algun moment que estaven massa pendents del smartphone, però em vaig adonar aleshores que precisament gràcies a una aplicació del seu telèfon intel·ligent, gairebé una prolongació de les seves capacitats sensitives naturals, estaven fent públicament la seva opció pel Crist.
Les noves tecnologies en si mateixes, sense una experiència de proximitat física amb algú que contagia l’escalf de Déu, no porten a obrir-se a la dimensió religiosa; però certament, amb els qui estan creixent en un context simbiòtic entre el món real i el món virtual, ens són imprescindibles per transmetre i nodrir la fe. Ens cal proximitat real i virtual per comunicar amb eficàcia que Déu se’ns ha fet infinitament proper en la persona de Jesús i que a l’Església estem magníficament “connectats” amb Ell i entre nosaltres.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, juny 2013
