Piulades al vent


Piulades al vent” és “un text breu, en plena sintonia amb l’època que ens ha tocat viure, però és un llibre amarat de saviesa”, Resumeix Francesc Torralba, professor universitari, filòsof i teòleg, autor del pròleg. Diu, Torralba, que “el text traspua nítidament la fe que nodreix l’autor, la seva relació personal i intransferible amb el Crist, el pilar que estintola la seva existència, però, a la vegada, l’aroma que desprenen aquestes piulades tenen profundes ressonàncies orientals, especialment budistes. L’autor, que coneix vivament aquesta tradició i l’ha sedimentada en el fons del seu cor després d’anys de viure i estudiar al Japó”.
Pertany al gènere de l’aforisme, perquè cada piulada conté un pensament sintètic i il·luminador que obre una finestra nova per on mirar la mateixa realitat quotidiana, la mateixa de sempre, però amb uns altres ulls. El text traspua nítidament la fe que nodreix l’autor, la seva relació personal i intransferible amb el Crist, el pilar que estintola la seva existència, però, a la vegada, l’aroma que desprenen aquestes piulades tenen profundes ressonàncies orientals, especialment budistes.


PRESENTACIÓ A GIRONA
L’auditori de la Biblioteca Carles Rahola de Girona va acollir el divendres 22 de gener la presentació del llibre de Cinto Busquet “Piulades al Vent-Pensaments d’un captaire de l’Esperit” (Pagès Editors, 2015). Es tracta d’una recopilació dels tuits que l’autor va publicar a la xarxa social Twitter entre el 8 de maig de 2011 i el 7 de març de 2015. L’acte va ser presentat per Francesc Brunet, economista, i va comptar amb les intervencions de Francesc Pardo, bisbe de Girona; Joaquim Nadal, polític i historiador; Míriam Díez Bosch, periodista i professora de la URL, i Jordi Rodríguez, universitari, a part del mateix autor, Cinto Busquet.
Edició del vídeo: Kinema Girona Produccions


PARAULES DEL CARDENAL DE BARCELONA DR. LLUÍS MARTÍNEZ SISTACH
Presentació de “Piulades al Vent” a l’Auditori de Blanquerna, 21 de gener de 2016

Em plau participar en la presentació del llibre que porta el títol suggestiu: “Piulades al Vent”, de Mn. Cinto Busquet, a qui conec i estimo des de fa molts anys des de la seva estada a Roma.
És un llibre petit per la seva mida i pel seu nombre de pàgines. Però és un llibre que per llegir-lo bé i perquè realitzi en el lector la finalitat que pretén l’autor, demana segurament més temps per llegir-lo que no pas d’altres llibres de moltes pàgines. Perquè llegir cadascuna de les piulades, la seva mateixa lectura et demana temps per pensar, reflexionar i aplicar-ho en la pròpia vida.
Els llibres d’aforismes, com el de Mn. Cinto Busquet que tinc el goig de presentar, sempre tenen per a mi una especial fascinació. Potser perquè són sempre una invitació a copsar i a compartir una saviesa concentrada. Per això mateix, i perquè el desig de viure la saviesa és universal, l’aforística ha estat un gènere molt present en les diverses cultures, tant orientals com occidentals.
Entenem per aforisme tota proposició, o un conjunt de proposicions, que expressa de forma breu, però rica de sentit, una veritat especulativa o pràctica. Recordo l’interès amb que llegia la secció que la revista “El Ciervo” dedicava a aquest gènere amb el títol d’“Aforística”, dedicada a diversos autors contemporanis, dels quals recollia les seves sentències.
En l’àmbit de la Medicina els aforismes d’Hipòcrates varen tenir una gran influència en la pràctica mèdica en l’antigor i també durant tota l’Edat Mitjana. En Filosofia han estat freqüents els reculls de pensaments redactats en aquest estil, encara que hagin rebut a vegades altres noms com “proverbi”, “sentència”, “adagi” o “màxima”. En l’àmbit de la cultura popular, molts refranys tenen aquest origen. I en l’àmbit de la espiritualitat cristiana cal inscriure en el gènere dels aforismes els anomenats ”Apotegmes dels Pares del Desert”. Recordem que en l’àmbit de la teologia constitueixen un veritable monument els “Pensaments” de Blai Pascal, redactats com a breus sentències.
Els continguts de les piulades de Mn. Cinto Busquet expressen un autèntic humanisme cristià elaborat amb una antropologia que defineix i dignifica la persona humana i amb un riquíssim sentit de transcendència. En els seus continguts apareix l’obra creadora i l’obra redemptora de Déu. Les piulades traspuen constantment la grandesa i la petitesa de l’home creat per Déu i alhora l’harmonia entre allò humà i allò diví, entre el natural i el sobrenatural, entre el que Déu ha creat i el que el mateix Déu ha salvat.
Estem davant d’un llibre –el de Mn. Cinto Busquet– que recull una saviesa ben antiga i alhora que està condicionat per la tecnologia més recent. Aquest contrast em sembla una de les característiques que fan molt interessant el breu llibre –imprès en format de butxaca–, amb ganes d’arribar a molts i de ser com un bon “company de viatge” dels lectors i lectores d’avui interessats en l’espiritualitat.
Home d’avui, l’autor té el seu compte personal de Twitter, com el té també el Papa Francesc i també en disposa el cardenal que us parla. El llibre recull les “piulades” de Mn. Busquet, fetes entre el 8 de maig de 2011 i el 7 de març de 2015, ben recents per tant. Són reflexions breus que s’acomoden, amb una total disciplina, als 140 caràcters que demana una “piulada”. D’aquesta manera, la tecnologia moderna s’ha convertit en una aliada d’un gènere tan antic com és el dels aforismes. El Twitter sembla fet a propòsit per recollir els aforismes, sempre tan sintètics i breus.
Aquest suggestiu contrast de la tecnologia actual i de la saviesa antiga es fa especialment sorprenent si pensem en el contingut d’aquests aforismes. L’autor ens confessa la seva voluntat de “comunicar continguts que fossin prou significatius, tant per a mi com per als que em poguessin llegir. Totes les piulades neixen d’una intuïció espiritual o intel·lectual en moments d’obertura al Transcendent, tot caminant o assegut conscientment a la presència d’aquell Déu que, des del més profund de nosaltres mateixos, ens convida a obrir-nos a Ell, als altres i el món” (Del Pòrtic del llibre, escrit per Mn. Cinto Busquet).
Encara anant al contingut d’aquests tuits o piulades, faig meva l’afirmació del Dr. Francesc Torralba, filòsof i teòleg, que en el pròleg qualifica aquest llibre, petit de mida, com “un llibre amarat de saviesa, ordit per un enfilall de pensaments que gairebé es poden qualificar de màximes sapiencials. La màxima és una síntesi que sedimenta un aprenentatge vital i que, alhora, neix de l’experiència. La màxima és l’exteriorització d’un pensament, és un do que es regala perquè pugui ser una guia, una orientació per al lector.”
Em plau recordar que, en les Sagrades Escriptures de l’Antic Testament, tenim exemples de llibres confeccionats en l’estil d’aforismes, com ho són el dels Proverbis, l’Eclesiastès i altres.
Encara sobre el contingut d’aquests aforismes de Mn. Cinto Busquet, em sembla que reflecteix la seva experiència vital –i diria que també espiritual– de la seva llarga estada al Japó i que –com diu també el Dr. Torralba– “l’aroma que desprenen aquestes piulades té profundes ressonàncies orientals, especialment budistes”, que es palesa en els consells que ens dóna a l’hora d’afrontar les qüestions del viure: el dolor, la mort, el naixement, l’envelliment, la malaltia, la por, el fracàs, el treball, els temps i el silenci.
Aquesta saviesa l’autor l’ha integrada plenament en la seva experiència cristiana, de fe, d’esperança i d’amor i adoració al Pare, al Crist i a l’Esperit Sant. De fet, em sembla un encert del llibre donar-li una estructura trinitària amb les tres parts respectivament. El misteri de la Santíssima Trinitat profund, inintel·ligible només amb la raó, hi sembla lluny de nosaltres. Però un gran misteri que està ben present en el nostre origen, puix hem estat creats a imatge i semblança de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i ens espera per contemplar-lo beatíficament durant tota l’eternitat.
En aquest pensament sapiencial de l’autor, hi trobem ressonàncies del Moviment dels Focolars, del qual ell és membre, com a deixeble de l’espiritualitat de la comunió, tan arrelada en l’espiritualitat proposada per Chiara Lubich, a qui molts de nosaltres vàrem tenir ocasió de conèixer i escoltar a Roma i també a Catalunya. D’aquesta espiritualitat, Mn. Cinto Busquet ja en deixa sovint constància també en les seves col·laboracions habituals al nostre setmanari “Catalunya Cristiana”.
Per acabar, encara els voldria invitar a copsar un detall del títol del llibre, un detall que estic segur que no haurà passat inadvertit a molts lectors i lectores. El llibre porta aquest títol “Piulades al Vent”, el “Vent” escrit en lletra majúscula. És a dir, al Vent que és un dels símbols o signes de la presència de l’Esperit Sant. En aquest sentit, desitjo que el llibre pugui ajudar als lectors i lectores a viure allò que ens recorda el darrer dels 540 aforismes que conté el llibre i que diu això: “Tot passa i s’esvaneix. Només Déu, l’Amor, resta. I restarem nosaltres amb allò que hem estat i fet, en la mesura que haurem viscut estimant”.

PRÒLEG  Francesc Torralba

Vivim submergits en l’era de les piulades, dels tuïts, dels missatges sincopats que tan aviat arriben com se’n van. El soroll que embolcalla les nostres vides és eixordant, pesat, però és fugisser, efímer i insubstancial. Tot envelleix molt veloçment.

Allò que ahir era notícia i estava en boca de tots, és oblidat al dia següent, perquè una nova notícia, tan efímera com l’anterior, ocupa la nostra ment i es converteix en carnassa de tertúlies i suscita tota mena de reaccions. El passat s’esvaeix a l’instant i el futur és tan fosc que ningú s’atreveix a fer prospectives. Vivim situats en un present que difícilment podem digerir, però que ens empeny a actuar, a moure’ns, a gesticular.

Aquest núvol sorollós que ens embolcalla és, senzillament, fum, encara que sovint ens pot donar la impressió que és el més rellevant del que ens està passant. Mentrestant, fem la nostra vida, mirant de ser mínimament feliços en un entorn incert, ple d’atzucacs i d’arestes que no havíem entrellucat. L’esperança nodreix els nostres passos i les nostres decisions, però no tenim cap certesa de poder fer realitat els nostres somnis.

No és fàcil prendre distància, mantenir el nord i la serenitat d’ànim, el que els filòsofs estoics en deien la tranquillitas animae, perquè aquest anar i venir de missatges intempestius, aquesta tendència a sacralitzar l’anècdota i a oblidar la categoria, fa que ens sentim perduts enmig d’aquesta espessa boira. Sentim que és difícil fer les passes d’un camí que secretament, en el fur de la consciència, hem decidit fer. I, no obstant això, ens sentim cridats a fer-lo, a obrir viaranys, a viure amb dignitat l’hora que ens ha estat donada.

Piulades al vent és el nou llibre del bon amic Cinto Busquet. És un text breu, en plena sintonia amb l’època que ens ha tocat viure, però és un llibre amarat de saviesa, ordit per un enfilall de pensaments que gairebé es poden qualificar de màximes sapiencials. La màxima és una síntesi que sedimenta un aprenentatge vital i que, alhora, neix de l’experiència. La màxima és l’exteriorització d’un pensament, és un do que es regala perquè pugui ser una guia, una orientació per al lector.

Aquest petit llibre recull un munt de piulades que el mateix autor va anar realitzant durant un període de temps, però que ara ha volgut reunir i endreçar de manera que puguem llegir-les, rellegir-les i meditar-les pausadament.

Pertany al gènere de l’aforisme, perquè cada piulada conté un pensament sintètic i il·luminador que obre una finestra nova per on mirar la mateixa realitat quotidiana, la mateixa de sempre, però amb uns altres ulls. El text traspua nítidament la fe que nodreix l’autor, la seva relació personal i intransferible amb el Crist, el pilar que estintola la seva existència, però, a la vegada, l’aroma que desprenen aquestes piulades tenen profundes ressonàncies orientals, especialment budistes. L’autor, que coneix vivament aquesta tradició i l’ha sedimentada en el fons del seu cor després d’anys de viure i estudiar al Japó, l’ha integrada en la seva forma mentis i això es palesa en els consells sapiencials que ens dóna a l’hora d’afrontar les qüestions del viure: el dolor, la mort, el naixement, l’envelliment, la malaltia, la por, el fracàs, el treball, el temps i el silenci.

El gènere del llibre és equívoc, perquè la forma del text pot induir a mals entesos. Les piulades són, per definició, efímeres i fugisseres, neixen amb la data de caducitat incorporada i, en termes, generals, comuniquen anècdotes. En canvi, les piulades que ens regala Cinto Busquet en aquest petit llibre, vénen per quedar-se, pertany al gènere de la categoria, en paraules d’Eugeni D’Ors, han estat escrites per fer sojorn en l’ànima de cada lector i obrir nous camps de pensament i d’acció.

Per això, sóc partidari de llegir-les sense pressa, de dedicar temps a rumiar-les, de no tenir cap pressa en acabar el llibre, perquè la clau d’aquest text no és llegir-lo, sinó, justament, rellegir-lo. És, aleshores, quan resulta il·luminador.

No em puc allargar més. Som davant d’un llibre petit. Fóra irònic que el pròleg no fos proporcionat a l’obra que presentem. Amb tot, que ningú s’equivoqui: aquestes piulades al vent són invitacions al silenci i, en aquest sentit, són petits antídots al soroll que ens embolcalla. Benvingudes siguin, doncs, perquè ens ajuden a retrobar-nos a nosaltres mateixos, a centrar-nos i a descobrir el Qui ens parla a cau d’orella.

Són piulades llençades al vent, però també són, a la vegada, inspirades pel vent, perquè l’Esperit és present en cadascun els pensaments que s’hi revelen.

Francesc Torralba

Barcelona, juny 2015


Piulades al vent
Pensaments d’un captaire de l’Esperit
Pagès Editors. 2015.
136 pàgines. Preu: 10 €


Si voleu adquirir-ne algun exemplar, el podeu demanar al vostre llibreter o podeu sol·licitar-lo on-line fent click aquí.


You may also like...