Al voltant d’unes vuitanta mil persones s’han aplegat avui al vespre a la Plaça de Sant Pere durant una vetlla de pregària en ocasió del primer aniversari del traspàs de Joan Pau II a la Casa del Pare. És el primer cop a la història que un papa és recordat a l’any de la seva mort d’una manera tan massiva. Es respira serenor. No es tracta d’un culte a la personalitat ni d’un enyorament de temps passats. Se sent entre els presents només la reconeixença envers una persona estimada que s’ha donat del tot fins al final, fidel a la missió que Déu li havia encomanada.
A les 21:37, l’hora exacta de la seva mort, Benet XVI el recorda des de la mateixa finestra d’on parlà innombrables vegades el seu predecessor. No són paraules de circumstàncies. És un amic que parla d’un amic que estima, amb qui ha treballat durant molts d’anys per al bé de l’Església i del nostre món. Quan s’estima, ningú no fa mai nosa ni ombra a ningú. La grandesa humana i espiritual de Joan Pau II no empetiteix la figura del qui l’ha succeït. En cada moment i en cada lloc, cadascú pot ser gran si fa el que ha de fer, mogut per l’amor i en la saviesa del cor. I això es pot dir de les mestresses de casa i dels treballadors d’una cadena de muntatge d’una fabrica, i també dels papes. Tots estem cridats a “coses grans”. La grandesa que dóna l’amor no ve d’allò que fem, sinó de com ho fem.
“Si l’home es deixa abraçar per Crist, no mortifica la riquesa de la seva humanitat. Si adhereix a Ell amb tot el cor, no hi ha res que li manqui. Al contrari, el trobament amb Crist fa esdevenir la nostra vida més apassionant”. El papa Benet, així com féu el papa polonès, ens fa mirar cap al Fill, on tots podem descobrir per què hem estat creats i quin és el nostre destí. Déu i l’home no com a adversaris, com algú ens havia volgut fer creure en el passat, sinó com a companys d’un viatge que porta cadascun de nosaltres cap a la realització plena de la nostra humanitat en el si de Déu.
“No tingueu por i no us canseu de cercar les respostes veritables als interrogants que teniu al davant vostre. Crist, la veritat, us farà lliures”, ha dit i repetit amb totes les matisacions possibles Joan Pau II al llarg del seu pontificat. “No tingueu por de proclamar, en qualsevol circumstància l’Evangeli de la Creu. No tingueu por d’anar contracorrent”. “No tingueu por d’aspirar a la santedat!”. “No tingueu por, perquè Jesús és amb vosaltres! No tingueu por de perdre-us: com més us donareu, més us retrobareu a vosaltres mateixos”. “No tingueu por de dir que sí a Jesús i de seguir-lo com a deixebles seus. Aleshores els vostres cors s’ompliran de joia i sereu una Benaurança per al món”. “Heu de ser persones amb una profunda confiança en l’home i amb una profunda confiança en la grandesa de la vocació humana”. “En el silenci del vostre cor, no tingueu por d’escoltar el Senyor que us parla”. “No tingueu por de comprometre les vostres vides per la pau i per la justícia, perquè vosaltres sabeu que el Senyor és amb vosaltres en tots els vostres camins”.
Joan Pau II no va tenir por de proclamar arreu, amb paraules i amb gestos profètics, la grandesa de la persona humana, de qualsevol home o dona, estimats com a fills per Déu. I no va tenir por de treballar perquè es fes més visible el Regne de Déu en aquest nostre temps i en aquest nostre món.
No li interessaven els protagonismes, però tampoc no es deixava temptar per una falsa humilitat, i per això fou sempre sota els reflectors, convençut que la llum de Crist que ell portava havia d’il·luminar com més lluny i com més de dalt millor. Des de molt jove, Karol Wojtyla conegué el poder paradoxal de la Creu, lloc privilegiat on poder deixar-se transformar per Déu i des d’on poder ser molt proper a molts. I és per això que atragué i continua a atraure gent de totes les edats i cultures, no tant perquè fos el Papa sinó perquè era un home ple de Déu. “Justament perquè s’ha apropat sempre més a Déu en la pregària, en la contemplació, en l’amor per la Veritat i la Bellesa, el nostre estimat Papa ha pogut fer-se company de viatge de cadascun de nosaltres i parlar amb autoritat també als qui es troben lluny de la fe cristiana”, ha afirmat d’ell el papa Ratzinger.
“Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa” (Mt 5,14-15).
Cinto Busquet
Roma, 2 d’abril 2006
