És profundament trist i moralment inacceptable, des del punt de vista de la Doctrina Social de l’Església catòlica universal, que el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, l’endemà que el legítim govern de Catalunya amb un ampli suport parlamentari anunciés la data i els termes de la consulta, pontifiqués públicament, citant declaracions anteriors de la CEE, que preguntar al poble de Catalunya sobre el seu futur polític equival a «posar en perill la convivència dels espanyols negant unilateralment la sobirania d’Espanya» i que això no és «prudent ni moralment acceptable». Allò que és certament «inadmissible», segons la lògica de l’Evangeli i dels drets naturals dels pobles, no és pretendre alterar un ordenament jurídic per part del poble de Catalunya, sinó negar sistemàticament al poble català per part de l’Estat espanyol la possibilitat de ser consultat democràticament.
La mateixa Plenària de la CEE aprovà el novembre del 2006 un text on s’afirma que l’Església reconeix «la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la unitat política d’Espanya» i que «són els dirigents polítics i, en darrer terme, els ciutadans, mitjançant l’exercici del vot, prèvia informació completa, transparent i veraç, els qui han d’escollir la forma concreta de l’ordenament jurídic polític més convenient».
Els nostres bisbes catalans ja s’han expressat de manera inequívoca i col·lectiva, en diverses ocasions, sobre els drets nacionals de Catalunya com a poble, i esperem que, de forma clara i unànime, es manifestin ben aviat sobre la necessitat i la conveniència, per al bé comú de tots, que les institucions de l’Estat espanyol respectin la voluntat majoritària de la societat catalana d’expressar amb el seu vot si vol constituir-se o no en un nou Estat independent. Tant de bo fos el conjunt de l’episcopat espanyol que es pronunciés en aquest sentit, pensant en el veritable bé de tots!
Perquè el cert és que el procés cap a la plena sobirania nacional de Catalunya, com molt bé sabem els qui vivim aquí, no vol generar divisions ni fomentar oposicions, sinó eliminar les contínues tensions i malentesos que, des de fa massa temps, desgasten i dificulten una sana convivència, i cercar d’establir un nou marc polític que faci que no s’hagi de parlar mai més a Espanya del “problema catalán”, ni a Catalunya d’Espanya com a problema.
Cinto Busquet
Puigcerdà, desembre 2013
