En els temps convulsos i complexos que estem vivint al nostre país, els cristians estem cridats a promoure el diàleg i el respecte recíproc entre les persones i les diverses parts en conflicte. El bé màxim de la convivència pacífica i de la cohesió social dins de la societat catalana, així com la defensa d’unes relacions justes i harmonioses entre les institucions catalanes i les espanyoles, són criteris de discerniment objectius que ens ajuden a fer cadascú conscientment i responsablement les nostres opcions polítiques. Certament, hem de respectar la diversitat de les perspectives i de les postures possibles davant les diferents problemàtiques; tanmateix, hi ha alguns valors fonamentals en els quals els qui ens professem cristians hauríem de coincidir plenament, independentment dels nostres sentiments nacionals o dels nostres interessos particulars.
Jesús de Natzaret, tal com ho testimonien els Evangelis, va oposar-se a una observança cega i incondicional de la Llei i no va témer d’enfrontar-se públicament als poders establerts, quan aquests no estaven al servei de les persones sinó que se n’aprofitaven. Un cristià, fidel al seu Mestre i coherent amb la seva fe, mai no pot justificar violències gratuïtes ni injustícies evidents en nom de cap legalitat, per més que hi hagi jutges i polítics que les considerin necessàries per mantenir l’ordre establert. Hi ha uns drets naturals de les persones que han de fonamentar les lleis i que, en el cas que aquestes o la seva aplicació els contradiguin, legitimen moralment la seva desobediència.
La llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, responsables de les seves opcions individuals i col•lectives, és un principi superior a qualsevol Constitució, i per tant, el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur polític està per sobre de la “indissoluble unitat d’Espanya” que tant tenen assumida molts espanyols. I la fraternitat com estil de relació és l’horitzó inqüestionable per als qui creiem que Déu és Pare de tots i que qualsevol estructura social o política ha de basar-se en el reconeixement de la llibertat de les persones a formar-ne part o no.
Hem vist nombroses persones colpejades indiscriminadament pel sol fet de defensar les urnes i voler votar. Hem vist l’empresonament de persones honorables i pacífiques. Hem vist amb molta tristesa massa persones que aplaudeixen aquests fets. Davant d’això, els cristians, independentment que ens sentim catalans o espanyols, siguem monàrquics o republicans, hauríem d’anteposar a qualsevol presa de posició política els valors profundament evangèlics de la llibertat i la igualtat dels ciutadans i la fraternitat entre les persones i els pobles.
Cinto Busquet
