La qüestió de Déu

El proppassat 23 de febrer, a la Universitat d’Òxford, va tenir lloc un diàleg públic entre el biòleg evolutiu Richard Dawkins, conegut apologista de l’ateisme, i l’arquebisbe Rowan Williams, cap de la Comunió Anglicana. Ambdós han estat professors en aquesta prestigiosa universitat anglesa i el debat, moderat pel filòsof agnòstic Anthony Kenny, va suscitar molt d’interès i continua suscitant-lo, ja que va ser transmès per Internet i continua penjat a la xarxa. En un to respectuós i cordial, confrontaren amb rigor intel·lectual les seves respectives posicions sobre l’essència de la natura humana i la qüestió del seu origen primordial.

Per al professor Dawkins l’ésser humà és un producte exclusivament de l’evolució biològica, i considera una hipòtesi innecessària i forçada qualsevol tipus d’intervenció divina en l’aparició de l’espècie humana sobre la Terra: «És meravellós saber que les lleis de la física, a través de la selecció natural, han produït aquests enormes conglomerats d’àtoms que som els éssers vius, d’una complexitat tan gran que fàcilment es produeix la il·lusió que hi ha algun tipus de projecte inicial que els provoca». Segons ell, és possible i més plausible explicar el món, la vida en general i també la vida humana, a partir del no-res: «Això és quelcom sorprenentment elegant i bonic. Per què voleu embarassar la vostra visió del món amb una cosa tan confusa com un déu?». Davant d’aquesta interpel·lació més aviat provocativa, l’arquebisbe de Canterbury replicà que no pensava en Déu com a quelcom artificiosament superposat que cal fer entrar amb calçador en una visió lògica del món, sinó que el concebia precisament com aquell Principi Originari que unifica i dóna sentit a tot el que existeix.

Per a Dawkins, a més a més, la idea de Déu és un “miratge” enganyós i perniciós per al ple desenvolupament de les persones i de les societats humanes, i la religió és un “virus” contagiós del qual cal protegir-se. I amb gran zel, escriu i “predica” arreu del món que el millor és desentendre-se’n per gaudir-se la vida.

Davant d’un ateisme teòricament justificat, d’intel·lectuals com Dawkins, o d’un ateisme pràctic, com el que manifesta un sector considerable de la societat europea actual, no és suficient esgrimir arguments per convèncer que l’existència de Déu és raonable i que la nostra vinculació a Ell és allò que dóna sentit al món on vivim. Per desvetllar de nou l’interès cap al fet religiós en general i cap a la fe cristiana en concret, ens cal testimoniar en primera persona que és l’experiència de Déu allò que ens potencia plenament com a persones, i que és el seguiment de Jesús en la seva Església allò que ens fa donar el millor de nosaltres mateixos en el context on ens trobem.

Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, març 2012

You may also like...