Ara fa trenta anys, un 12 de febrer, a l’atri de la Facultat de Jurisprudència on ensenyava, fou assassinat a Roma per les Brigades Roges Vittorio Bachelet, magistrat d’impecable integritat professional, que s’havia destacat també com a President de l’Acció Catòlica. Eren anys difícils a Itàlia, amb una forta contraposició ideològica i una intensificació del terrorisme revolucionari contra persones significatives del món polític i les institucions de l’Estat. El cardenal Martini definí el sacrifici de Bachelet un veritable “martiri laic” que proclamava els valors de la llibertat i de la democràcia, de la justícia i de la pau. Feia temps, de fet, que era conscient del risc que corria i no per això es tirà enrere del seu compromís civil i eclesial.
Les paraules del seu fill Giovanni durant el funeral han estat de nou recordades per diversos mitjans de comunicació italians en ocasió d’aquest aniversari: «Preguem pels qui han colpit el meu pare perquè, sense treure res a la justícia que ha de triomfar, als nostres llavis hi hagi sempre el perdó i mai la venjança, sempre la vida i mai la demanda de la mort dels altres». El fill havia après del pare que només amb el perdó es pot desactivar la cadena explosiva de l’odi i de la violència.
Tres anys més tard, el jesuïta Adolfo Bachelet, germà de Vittorio, rebé una carta signada per divuit membres de les Brigades Roges. Homes i dones que s’havien tacat les mans de sang, li demanaven d’anar-los a trobar a la presó. «Recordem molt bé les paraules del seu nebot durant els funerals del pare», li escrigueren, perquè fou en aquell moment que «de debò fórem derrotats de manera enèrgica i irrevocable». Li confessaren que la seva lluita armada va ser anihilada, més que no pas per l’acció enèrgica de les forces de seguretat de l’Estat i l’empresonament de molts terroristes, més aviat pel «xoc frontal entre la nostra deshumanització i aquell signe vencedor de pau».
En una entrevista publicada poc abans de morir, Vittorio Bachelet deia que «quan l’arada de la història cava en profunditat cal escampar llavor bona i la llavor bona és la paraula de Crist alliberador, mort i ressuscitat per nosaltres». Exemples com el seu ens encoratgen a sembrar amb escreix els valors de l’Evangeli, sobretot amb la coherència d’una vida capaç de transformar el món amb l’amor radicalment viscut i el perdó sempre ofert.
Cinto Busquet
Roma, febrer 2010
