El 3 de novembre passat, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va donar la raó a Soile Lautsi, una ciutadana italiana d’origen finlandès que considera contrària al principi de la laïcitat de l’Estat la presència del santcrist a les aules de les escoles públiques italianes. Durant el curs 2001-2002, va demanar a l’escola del municipi d’Abano Terme (Pàdua), on estudiaven els seus dos fills, que es retiressin els crucifixos i, d’acord amb la normativa vigent italiana, la seva petició fou refusada. Va recórrer als tribunals italians sense èxit, ja que dictaminaren que el crucifix és un símbol de la història i de la cultura italianes, i per tant d’identitat del país, a més de ser símbol dels principis d’igualtat, llibertat i tolerància. No es donà per vençuda i presentà recurs a la cort judicial europea, la qual ha establert que les disposicions ministerials italianes sobre l’ús de la creu a les escoles no respecten la llibertat religiosa. El govern italià anuncià de seguida que presentaria recurs i l’opinió pública s’ha expressat majoritàriament en contra de la sentència, titllant-la d’ideològica i tendenciosa.
Polítics, homes d’Església, intel·lectuals, cronistes: tothom hi ha dit la seva. Gairebé tots d’acord que el cristianisme i els seus signes constitueixen part irrenunciable del substrat cultural col·lectiu, més enllà de les conviccions religioses o no religioses de cadascú. El santcrist, doncs, no es despenja a les escoles, i per reacció es comença a penjar a llocs públics on no hi era. S’hi quedi o se’l tregui, tant de bo que tot l’enrenou pugui servir sobretot a fer pensar en el contingut profund del que la creu vol comunicar als homes i dones de totes les cultures i de qualsevol creença: la potència de l’amor desarmat de Déu que en Jesús de Natzaret se’ns dóna.
La creu de Crist ha transformat radicalment la creu de Roma: no serveix per imposar ni oposar res sinó que s’ofereix com a mitjà per unir el divers i superar enfrontaments. Viure segons la lògica de la Creu: aquest és el nostre repte a Europa i arreu.
Cinto Busquet
Roma, novembre 2009
