Quan el cor s’asserena
i l’esguard s’obre en pau
sobre aigües tranquil·les.
Quan la ment ja no cerca
sinó només espera la paraula
que unifica dins i fora.
Quan les mans resten obertes
i ja no cal forçar-les ni estrènyer-les
perquè saben cap a on dirigir-se.
Quan els altres i jo mateix
som tots acords diversos
d’una única constant melodia.
Quan Déu se sent a prop
perquè finalment la solitud
ha estat radicalment vençuda.
Aleshores és l’hora de tornar
on desfici i mediocritat imperen
per ésser bàlsam i ser llum
dels qui caminen sense esma.
Cinto Busquet
Corn d’Or, 19 setembre 2013
