Germans, sí, però com?

Hi ha algunes paraules que, tot i posseir originàriament una forta significació, en àmbit eclesial han perdut capacitat comunicativa pel gran ús que se n’ha fet i se’n fa. Una d’aquestes és “germà” amb totes les variants: fratern, fraternitat, germanor.

En la recent visita de Benet XVI a la sinagoga de Roma, el concepte de fraternitat, aplicat a la relació entre jueus i cristians, ha estat l’eix vertebrador de les intervencions del Papa i del Rabí en Cap, Riccardo Di Segni. Tot fent seves les paraules de Joan Pau II davant del Mur de les Lamentacions de Jerusalem l’any 2000, el Papa Benet ha renovat en nom del poble cristià el compromís de voler «viure una fraternitat autèntica amb el poble de l’Aliança». Tot i tenir un gran patrimoni espiritual en comú i pregar el mateix Senyor, ha reconegut que sovint encara es desconeixen, i per això cal treballar perquè «resti sempre obert l’espai del diàleg, del respecte recíproc, del creixement de l’amistat, del testimoniatge compartit».

Fent esment de la conflictivitat entre germans en alguns dels relats del llibre del Gènesi, el rabí Di Segni ha deixat ben clar que no n’hi ha prou amb declarar-se germans. Cal ésser conscients del passat amb les seves llums i les seves ombres, i no s’han d’ignorar els problemes pendents i les incomprensions; tanmateix, sobretot «són les visions compartides i els objectius comuns allò que s’ha de posar en evidència»: la protecció de la Creació, la santedat de vida, la dignitat i la llibertat de la persona, la justícia, la misericòrdia. La fraternitat, doncs, no vol dir que tot vagi ni hagi anat bé, sinó que tot pot anar bé, si ens perdonem els errors passats i si creiem en un futur esperançador pel qual es treballa plegats.

Renzo Gattegna, president de les comunitats jueves italianes, ha precisat en una entrevista que «quan ens considerem germans, hi ha acceptació total de l’altre; per tant, tot i mantenir cadascun la pròpia identitat, estem lligats per l’amor, l’afecte i la consideració».

Amb els de dins i amb els de fora de l’Església, amb els qui estan més a prop i amb els qui semblen estar més lluny, potser aquesta hauria de ser la nostra principal tasca com a cristians: mostrar com pot canviar el món i com podem millorar les persones quan vivim fins al fons amb tothom la fraternitat.

Cinto Busquet
Roma, gener 2010

You may also like...