Durant la Jornada Interdiocesana del Clergat que es va celebrar al monestir de Poblet el proppassat 22 d’abril, els més de cinc-cents preveres i diaques d’arreu de Catalunya que hi vàrem participar, poguérem gaudir de les suggeridores reflexions del cardenal Christoph Schönborn sobre la missió específica del ministeri sacerdotal en el context actual d’una necessària nova embranzida evangelitzadora al continent europeu. L’actual arquebisbe de Viena, teòleg reconegut d’ortodòxia incontestable, insistí en el caràcter “instrumental” del sacerdoci ministerial: el sagrament de l’Orde no constitueix els bisbes i els preveres com a “castes” diferents per damunt dels altres cristians, sinó que els posa al servei de tots com «un dels mitjans pels quals el Crist no cessa de construir i de conduir la seva Església» (C.E.C. n. 1547).
El ministre ordenat, doncs, és essencialment un servidor del projecte d’amor de Déu envers la humanitat sencera, i l’Església, a través de tots els seus membres, està cridada a anunciar i a realitzar aquest designi diví al llarg dels segles i en tots els pobles de la terra, essent transmissora de la misericòrdia divina.
Avui més que mai, cal un anunci explícit del Déu misericordiós que ens ve a l’encontre en la persona de Jesucrist, que es continua fent present en el món a través dels seus deixebles. Aquest anunci no ha de ser fet de manera abstracta ni genèrica, sinó en primera persona, donant testimoni d’allò que Déu ha obrat en la pròpia vida i comunicant la plenitud existencial que experimentem quan ens comprometem com a cristians. Només així serem creïbles i atraients, també per a persones que recelen d’ideologies i doctrines, i no són amants de la religió institucionalitzada, però que es deixen qüestionar per testimonis coherents de vida.
El cardenal Schönborn indicà que massa sovint en l’àmbit eclesial ens limitem a parlar d’una manera general i neutra sobre les coses espirituals o bé sobre les nostres activitats apostòliques i pastorals, sense exposar-nos a compartir les nostres vivències personals, inclosos els nostres fracassos, i ens encoratjà a fer-ho, tant cap enfora en l’acció evangelitzadora com cap endins, entre persones compromeses eclesialment. Ell mateix ens en va donar exemple durant la seva estada a Poblet, amb el seu estil franc i directe, i crec que va ser sobretot per això que es va guanyar la nostra simpatia i ens va positivament estimular a ser més capaços de compartir sense temors ni excessives prevencions.
Cinto Busquet
Puigcerdà, maig 2013
