Ara fa dos anys, a Asia Bibi, una camperola pakistanesa de condició molt humil, li fou manat d’anar a buscar aigua mentre treballava en uns camps al Panjab. Fins aquí, res d’especial, si no hagués estat que Asia és catòlica i les altres camperoles, en canvi, musulmanes. Les companyes es van queixar i demanaren que no hi anés, perquè creien que, no essent musulmana, contaminaria el recipient, i començaren a increpar-la amb duresa i a dir-li que s’havia de convertir a l’Islam. Per defensar-se, la dona digué que “Crist morí a la creu pels pecats de la humanitat” i els preguntà què havia fet en canvi el profeta Muhàmmad per elles. Aquest tipus de conversa fou suficient perquè fos acusada a la Policia de blasfèmia contra Mahoma, delicte que l’article 295 del Codi Penal del Pakistan condemna amb la pena de mort.
Efectivament, després d’un llarg empresonament, aquesta dona de 40 anys, mare de cinc fills, fou condemnada a la forca. El cas rebé l’atenció internacional, el Papa mateix en demanà l’alliberament i diversos Estats i ONG pressionaren en aquesta direcció. La sentència no ha estat executada, però la dona encara segueix a la presó i es tem per la seva vida si en surt, ja que els fonamentalistes musulmans ja han advertit quines són les seves intencions si és alliberada. Mentrestant, el gener d’enguany fou assassinat el governador del Panjab, Salman Taseer, per defensar públicament el seu cas i per oposar-se a la llei sobre la blasfèmia, i el mateix destí tingué dos mesos més tard a Islamabad el ministre Shahbaz Bhatti, l’únic cristià del gabinet pakistanès.
El jutge la va instar a convertir-se per commutar la pena, però Asia digué al seu advocat: «He estat jutjada per ser cristiana. Crec en Déu i en el seu gran amor. Si el jutge m’ha condemnat a mort per estimar Déu, estaré orgullosa de sacrificar la meva vida per Ell».
Dos anys de presó en condicions molt precàries estan afectant la salut d’Asia Bibi, però marit i fills continuen sostenint-la i pregant perquè el malson s’acabi. El president de la Fundació Masih, que recolza els cristians perseguits al país, ha referit recentment que «es troba feble i vulnerable, però dejuna amb regularitat i resa pel Pakistan i pels cristians del país» i que «malgrat la seva situació resta esperançada i ferma en la seva fe».
Sembla inconcebible que, en ple segle XXI, algú pugui ser privat de la llibertat i témer per la pròpia vida només per qüestions religioses, però dissortadament encara passa, i no tan sols al Pakistan. Ens cal ser-ne conscients i pregar per aquests nostres germans, i sensibilitzar més l’opinió pública a fi que els Governs i els Organismes Internacionals se sentin obligats a treballar a fi que la llibertat religiosa sigui plenament respectada en tots els Estats del planeta.
Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, juny 2011
