Criteris de discerniment

Des de Nicaragua o Veneçuela a les Filipines o al Pakistan, incloent-hi la nostra mobilitzada Catalunya o el diplomàtic Vaticà, quan membres significatius de la comunitat cristiana es pronuncien en qüestions socials allunyant-se del relat oficial dels estaments establerts del poder polític o econòmic, sempre sorgeixen veus que acusen l’Església d’interferir en qüestions temporals, quan la seva tasca hauria de ser –segons aquests garants de les directrius vigents– estrictament de caire espiritual. Fins i tot, amb molta desimboltura citen les paraules evangèliques “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és Déu”, sense haver entès gens ni mica que la vinguda del Regne de Déu, que els cristians prediquem i demanem, inclou tota la persona i totes les persones, sense deixar de banda la seva dignitat i els seus drets.
La necessària i justa neutralitat institucional de l’Església respecte als diversos posicionaments polítics legítims, no ha de comportar una praxi sistemàtica de callar públicament sobre els temes candents que divideixen una determinada societat. El silenci atorga, com es diu popularment, i no denunciar una injustícia és una manera de beneir-la implícitament.
No es pot callar quan una de les parts, amb més recursos i mitjans, utilitza la violència i la mentida per assegurar els privilegis d’un sector o la impunitat d’un règim polític.
No es pot fer com si res no passés, quan qui controla els mecanismes de l’Estat, promou assassinats, tanca els adversaris a la presó o els obliga a exiliar-se per salvar la pròpia integritat o preservar la seva llibertat.
No es pot amagar el cap sota l’ala, quan una gran part de la societat es veu menystinguda en els seus drets fonamentals, en nom d’unes lleis fetes a mida per justificar una acció repressiva, desproporcionada i venjativa.
El Regne de Déu que anunciem porta la pau i la reconciliació, que s’assoleixen a través del reconeixement dels errors i del perdó, ofert i acceptat, pel mal rebut o fet. Per promoure la concòrdia i el diàleg, hem de mirar endavant, girar full i no quedar atrapats en les ferides del passat; tanmateix, per recosir i sanejar una societat fracturada, cal identificar i denunciar els comportaments nocius i intransigents, i cercar projectes comuns, compartits per una majoria suficient i respectuosos amb les minories divergents.
El qui és la nostra Pau i ha superat tota separació, també ens adverteix que no ha vingut a portar la pau, sinó l’espasa. Qui opta per la justícia i el bé de tots, no pot evitar de topar amb els interessos foscos i mesquins d’alguns.

Cinto Busquet


You may also like...