Conrear la confiança

He tingut recentment ocasió de fer una estada d’alguns dies a Turquia, repartits entre Istanbul i l’antiga ciutat d’Efes. He pogut visitar-hi alguns llocs emblemàtics, i n’he tornat enriquit de la profunda experiència espiritual que hi he pogut fer, revivint el gloriós passat cristià d’aquelles terres i obrint-me a l’espiritualitat musulmana que amara el seu present.

He de reconèixer que, abans d’anar-hi, tot i atraure’m aquell món i la seva història, covava sense adonar-me envers el poble turc uns certs recels i prevencions, condicionat inconscientment per allò que ha representat per a l’Europa cristiana “el perill turc” des de finals de l’Edat Mitjana. Encara que fa molts anys que m’esforço a no tenir prejudicis contra persones ni col·lectius, i creia no tenir-ne tampoc cap als turcs, ha estat quan he tingut l’oportunitat de conèixer-los de prop i apreciar-ne el tracte, que m’ha sorprès descobrir que en portava dins meu de ben amagats.

Quan ens mirem els altres de lluny estant i ens pensem saber de quin peu calcen, molt fàcilment podem caure en desconfiances, més o menys manifestes, que no ens permeten de copsar la veritable vàlua que posseeixen. Amb el món islàmic, en general, tinc la impressió que, quan no s’ha tingut un contacte personal significatiu amb musulmans que visquin genuïnament la seva fe, es pot córrer el risc de mantenir-se sovint a la defensiva o fins i tot en una actitud veladament hostil.

Vaig coincidir a Istanbul amb Mustafa Cenap Aydin, amic musulmà d’aquella ciutat però resident a Roma des de fa uns quants anys i molt ficat en estudis interreligiosos i activitats interculturals. Poder mirar la seva gent i el seu entorn amb els seus ulls i acompanyar-lo silenciosament en la pregària del vespre en una antiga església reconvertida en mesquita, em va facilitar comprovar una vegada més que, on hi ha interès sincer dels uns pels altres i experiència compartida de Déu, no hi ha lloc per als descrèdits i les pors.

Certament, no és qüestió de ser ingenus i cal estar atents amb les expressions fonamentalistes de la fe islàmica; però tant a casa nostra com a nivell global, serà una coneixença directa més gran entre musulmans i cristians, volguda i cercada, allò que farà als uns i als altres superar vells estereotips i donarà a tots una capacitat més gran de confiar en els altres, més enllà de les diferents creences i els diversos paràmetres culturals.

Cinto Busquet
Puigcerdà, octubre 2013

You may also like...