Ressonen sota els arcs
les pregàries melodioses
dels antics monjos
dins el meu cor atent
als sons amagats i discrets
d’un passat que perviu
en els qui tossudament
s’arrelen a la Vida.
Amb tots ells humilment
lloo la Bellesa infinita
que esplendorosa es dóna
en la Creació sencera
i per l’Esperit dut amb dolcesa
assaboreixo visions i ritmes
que en mi susciten la certesa
que el millor està per vindre.
Ressonen els meus passos
en aquestes venerables pedres,
penyora d’un camí més llarg
que ha d’obrir-me horitzons
on el cant serà més potent
i la lloança més pura i plena,
i la veu serà tot ella Paraula
i la mirada de debò compassiva.
Cinto Busquet
Banyoles, 7 de novembre 2015
