Catolicitat i interculturalitat

Durant l’entrevista que Benet XVI va concedir als periodistes que viatjaven amb ell durant el vol que el portava a Benín el proppassat 18 de novembre, li van fer present el fenomen del creixement d’Esglésies evangèliques i pentecostals en el context africà i li van preguntar què hauria de fer l’Església catòlica per mantenir i renovar la seva capacitat d’atreure les persones. El Papa, tot reconeixent que cal revitalitzar la fe catòlica, donà alguns suggeriments que em semblen molt vàlids també en el nostre context europeu.

Primer de tot, indicà que és necessari que el missatge sigui senzill, profund i comprensible, a fi que el cristianisme aparegui com una proposta entenedora i practicable, i resumí aquest missatge sintèticament amb aquests pocs conceptes: Déu existeix, té a veure amb nosaltres, ens coneix i ens estima, i és per això que la religió concretament suscita la col·laboració i la fraternitat.

En segon lloc, constatà la importància que l’Església com a institució no sigui sufocant, sinó que sempre tinguin la prioritat, en la vida eclesial, la comunitat i la persona. De fet, és a l’Àfrica, on s’ha aprofundit i s’ha subratllat especialment la visió de l’Església com a “família de Déu”.

En tercer lloc, suggerí que la litúrgia ha de ser certament participativa, però no sentimental, i que «s’ha de caracteritzar per la presència del Misteri en el qual entrem i pel qual ens deixem formar».

Finalment, el Papa Benet assenyalà que la inculturació de la fe cristiana no pot suposar un detriment de la seva universalitat, i que la catolicitat genera interculturalitat, entesa com «encontre de cultures en la veritat comuna del nostre ésser humà en el nostre temps» que fa créixer l’esperit de fraternitat arreu de la terra.

Ens urgeix trobar camins eficaços d’evangelització a casa nostra. Ens cal aprendre com comunicar millor l’anunci que Déu existeix, que podem viure en relació amorosa amb Ell i que, gràcies a l’experiència íntima de la paternitat de Déu envers nosaltres, esdevenim capaços d’establir relacions fraternes amb dones i homes de qualsevol condició i cultura. Aquest missatge esdevé comprensible i acceptable només quan l’Església, a més d’audible, el fa visible en la seva vida interna i externa, en les seves celebracions litúrgiques i en les seves accions socials, en la dinàmica positiva de les seves comunitats i en la integritat ètica dels seus membres.

L’experiència de l’Església com a espai intercultural on l’Esperit fa família persones molt diverses i les harmonitza en una unitat policroma, és el fonament sobre el qual l’home del segle XXI podrà novament ser motivat a obrir-se al Déu Únic, que en Jesucrist es manifesta com a Comunió d’Amor i que en l’Església, “catòlica” per essència, ens espera.

Cinto Busquet
La Seu d’Urgell, desembre 2011

You may also like...