Carta oberta PEL RESPECTE I LA CONCÒRDIA / Carta abierta POR EL RESPETO Y LA CONCORDIA

Fins ara han signat aquesta carta 968 persones.
Si voleu ser comptats entre els signants cliqueu aquí i doneu les vostres dades

Carta oberta als catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat d’Espanya
PEL RESPECTE I LA CONCÒRDIA
des de Catalunya, 3 desembre 2017

Benvolguts germans i conciutadans,
Com a cristians i profundament preocupats per la situació generada a Catalunya i a Espanya arran dels fets ocorreguts en els últims mesos en referència al procés català, volem compartir amb vosaltres unes breus consideracions que esperem que puguin contribuir a una millor convivència social a Catalunya i a unes relacions més justes i harmonioses de Catalunya amb Espanya. Ens dirigim a vosaltres que us sentiu espanyols i que estimeu Espanya; nosaltres ens sentim catalans i estimem Catalunya. Però estem segurs que, per damunt de qualsevol causa, creiem tots que la màxima llei que ha d’inspirar la societat és el reconeixement de la dignitat de tota persona humana i el respecte dels seus drets fonamentals, juntament amb l’esforç de tots per acollir i tractar d’entendre les raons que mouen uns i altres a pensar i actuar com ho fan.
El contenciós entre Catalunya i Espanya s’ha plantejat reiteradament fa anys i segles. Ja al 1985 els bisbes de Catalunya van formular de manera clara i respectuosa la seva visió sobre aquest tema, en un document citat sovint com a referència: «Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats, han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària. L’existència de la nació catalana exigeix ​​una adequada estructura juridico-política que faci viable l’exercici dels drets esmentats. La forma concreta més apta per al reconeixement de la nacionalitat, amb els seus valors i prerrogatives, pertoca directament a l’ordenament civil «(Arrels Cristianes de Catalunya >n.8)». Aquestes paraules ens recorden les del Papa S. Joan Pau II a l’ONU: «El dret de les nacions a l’existència és certament el pressupòsit dels altres drets d’una nació: ningú, doncs -ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional- no està mai legitimat a considerar que una determinada nació no és digna d’existir. Aquest dret fonamental a l’existència no exigeix ​​necessàriament una sobirania estatal, ja que són possibles diverses formes d’agregació jurídica entre diferents nacions (…). Hi pot haver circumstàncies històriques en les quals agregacions diverses d’una sobirania estatal poden resultar fins i tot aconsellables, però a condició que hi hagi un clima d’autèntica llibertat, garantida per l’exercici de l’autodeterminació dels pobles» (5-X-1995).
Sobre aquesta base, una part molt significativa de la població catalana ha manifestat explícitament que vol ser reconeguda com a subjecte polític sobirà, amb la capacitat i el dret de decidir lliurement el seu futur polític, sigui aquest continuar tots com un sol Estat o bé constituir un nou Estat català que vehiculi i articuli unes relacions polítiques i econòmiques diferents entre Catalunya i Espanya. Molts catalans volen la independència, i també molts catalans se senten espanyols i volen seguir a Espanya. Per això cal afrontar la decisió sobre el futur de Catalunya amb un exquisit esperit de diàleg i de confiança recíproca perquè siguin respectats amb la màxima delicadesa els drets tant de la majoria com de la minoria. L’objectiu de tot aquest procés no és fomentar la confrontació sinó precisament el contrari, i lamentem profundament tot el que ha contribuït a alimentar la tensió i l’agressivitat. Creiem necessari un nou acord que faci possible una convivència respectuosa entre Catalunya i Espanya, fruit de negociacions amistoses i de pactes acordats.
Entre vosaltres hi ha persones amb altes responsabilitats polítiques, econòmiques i judicials, o bé amb la capacitat d’incidir en l’opinió pública. Ens dirigim especialment a vosaltres, que podeu influir decisivament en un canvi de rumb que faciliti el diàleg i una millor coexistència, lluny de tota violència i fractura social. Els nostres bisbes també al·ludien a aquesta comunicació en el document citat: «Voldríem que fossin, principalment, els nostres germans catòlics dels altres pobles d’Espanya els primers a comprendre i acollir aquestes aspiracions. També, en contrapartida, hauríem de ser els catòlics catalans els primers a obrir-nos als seus problemes. El sacerdot i escriptor Carles Cardó feia notar, el 1930, la importància que podria tenir per a la pau civil a Espanya que els catòlics emprenguessin la tasca nobilíssima de fer comprendre als seus respectius conciutadans el problema dels altres».
En aquest sentit, considerem injust i desencertat l’empresonament dels membres del govern català i dels dirigents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, i ens entristeix també l’exili forçat del President Puigdemont i la resta dels seus consellers. Quan almenys dos milions de ciutadans catalans avalen la seva acció, ens sembla evident que no ens trobem davant d’una acció delictiva per part d’uns polítics sense escrúpols que es volen saltar les lleis, sinó d’un problema polític seriós que demana coratge i amplitud de mires als responsables de l’Estat. Us demanem, per amor de la justícia i en vista al bé comú de tots els catalans i espanyols, que feu tot el que estigui al vostre abast, no només per al seu alliberament immediat, sinó també per a la cancel·lació de les querelles judicials presentades.
Sabem que el tema dels conflictes nacionals ha ocasionat enfrontaments greus en el nostre món modern; però estem convençuts que podem ser capaços d’escoltar-nos i de cercar sincerament el bé de tots, més enllà dels nostres sentiments patriòtics. Ens il·lumina l’Evangeli de Jesús: «Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu»(Mt 5, 6-9). Aquest repte no és fàcil, però després d’un fracàs sempre és possible tornar a provar de nou el diàleg i la comprensió mútua. Mirem-nos a la cara i escoltem-nos, i no anteposem cap projecte polític als grans valors que ens han de caracteritzar com a éssers humans i, si tenim fe, com a creients.


Carta abierta a los católicos y a todos los hombres y mujeres de buena voluntad de España
POR EL RESPETO Y LA CONCORDIA
desde Cataluña, 3 diciembre 2017

Queridos hermanos y conciudadanos:
Como cristianos y profundamente preocupados por la situación generada en Cataluña y en España a raíz de los hechos ocurridos en los últimos meses en referencia al proceso catalán, queremos compartir con vosotros unas breves consideraciones que esperamos que puedan contribuir a una mejor convivencia social en Cataluña y a unas relaciones más justas y armoniosas de Cataluña con España. Nos dirigimos a vosotros que os sentís españoles y que amáis a España; nosotros nos sentimos catalanes y amamos a Cataluña. Pero estamos seguros de que, por encima de cualquier causa, creemos todos que la máxima ley que tiene que inspirar a la sociedad es el reconocimiento de la dignidad de toda persona humana y el respeto de sus derechos fundamentales, junto con el esfuerzo de todos por acoger y tratar de entender las razones que mueven a unos y otros a pensar y actuar como lo hacen.
El contencioso entre Cataluña y España se ha planteado reiteradamente hace años y siglos. Ya en 1985 los obispos de Cataluña formularon de manera clara y respetuosa su visión sobre este tema, en un documento citado a menudo como referencia: «Como obispos de la Iglesia en Cataluña, encarnada en este pueblo, damos fe de la realidad nacional de Cataluña, modelada a lo largo de mil años de historia, y también reclamamos para ella la aplicación de la doctrina del magisterio eclesial: los derechos y los valores culturales de las minorías étnicas dentro de un Estado, de los pueblos y de las naciones o nacionalidades han de ser respetados e, incluso, promovidos por los Estados, los cuales de ninguna manera pueden, según derecho y justicia, perseguirlos, destruirlos o asimilarlos a otra cultura mayoritaria. La existencia de la nación catalana exige una adecuada estructura jurídico-política que haga viable el ejercicio de los derechos citados. La forma concreta más apta para el reconocimiento de la nacionalidad, con sus valores y prerrogativas, corresponde directamente al ordenamiento civil» «(Raíces Cristianas de Cataluña n.8)». Estas palabras nos recuerdan las del Papa S. Juan Pablo II en la ONU: «El derecho de las naciones a la existencia es ciertamente el presupuesto de los otros derechos de una nación: nadie, pues –ni un Estado, ni otra nación ni ninguna organización internacional– está nunca legitimado a considerar que una determinada nación no es digna de existir. Este derecho fundamental a la existencia no exige necesariamente una soberanía estatal, ya que son posibles diversas formas de agregación jurídica entre diferentes naciones (…). Puede haber circunstancias históricas en las cuales agregaciones diversas de una soberanía estatal pueden resultar incluso aconsejables, pero a condición de que haya un clima de auténtica libertad, garantizada por el ejercicio de la autodeterminación de los pueblos» (5-X-1995).
Sobre esta base, una parte muy significativa de la población catalana ha manifestado explícitamente que quiere ser reconocida como sujeto político soberano, con la capacidad y el derecho de decidir libremente su futuro político, sea éste continuar todos como un solo Estado o bien constituir un nuevo Estado catalán que vehicule y articule unas relaciones políticas y económicas distintas entre Cataluña y España. Muchos catalanes quieren la independencia, y también muchos catalanes se sienten españoles y quieren seguir en España. Por esto es preciso afrontar la decisión sobre el futuro de Cataluña con un exquisito espíritu de diálogo y de confianza recíproca para que sean respetados con la máxima delicadeza los derechos tanto de la mayoría como de la minoría. El objetivo de todo este proceso no es fomentar la confrontación sino precisamente lo contrario, y lamentamos profundamente todo lo que ha contribuido a alimentar la tensión y la agresividad. Creemos necesario un nuevo acuerdo que haga posible una convivencia respetuosa entre Cataluña y España, fruto de negociaciones amistosas y de pactos acordados.
Entre vosotros se encuentran personas con altas responsabilidades políticas, económicas y judiciales, o bien con la capacidad de incidir en la opinión pública. Nos dirigimos especialmente a vosotros, que podéis influir decisivamente en un cambio de rumbo que facilite el diálogo y una mejor coexistencia, lejos de toda violencia y fractura social. Nuestros obispos también aludían a esta comunicación en el documento citado: «Quisiéramos que fuesen, principalmente, nuestros hermanos católicos de los otros pueblos de España los primeros en comprender y acoger estas aspiraciones. También, en contrapartida, tendríamos que ser los católicos catalanes los primeros a abrirnos a sus problemas. El sacerdote y escritor Carles Cardó hacía notar, en 1930, la importancia que podría tener para la paz civil en España que los católicos emprendiesen la tarea nobilísima de hacer comprender a sus respectivos conciudadanos el problema de los demás».
En este sentido, consideramos injusto y desacertado el encarcelamiento de los miembros del gobierno catalán y de los dirigentes de la Asamblea Nacional Catalana (ANC) y de Òmnium Cultural, y nos entristece también el exilio forzado del President Puigdemont y el resto de sus consejeros. Cuando por lo menos dos millones de ciudadanos catalanes avalan su acción, nos parece evidente que no nos encontramos delante de una acción delictiva por parte de unos políticos sin escrúpulos que se quieren saltar las leyes, sino de un problema político serio que pide coraje y amplitud de miras a los responsables del Estado. Os pedimos, por amor de la justicia y en vista al bien común de todos los catalanes y españoles, que hagáis todo lo que esté a vuestro alcance, no solo para su liberación inmediata, sino también para la cancelación de las querellas judiciales presentadas.
Sabemos que el tema de los conflictos nacionales ha ocasionado enfrentamientos graves en nuestro mundo moderno; pero estamos convencidos de que podemos ser capaces de escucharnos y de buscar sinceramente el bien de todos, más allá de nuestros sentimientos patrióticos. Nos ilumina el Evangelio de Jesús: «Dichosos los que tienen hambre y sed de justicia, porque ellos quedarán saciados. Dichosos los que trabajan por la paz, porque ellos se llamarán los Hijos de Dios» (Mt 5, 6-9). Este reto no es fácil, pero después de un fracaso siempre es posible volver a intentar de nuevo el diálogo y la comprensión mutua. Mirémonos a la cara y escuchémonos, y no antepongamos ningún proyecto político a los grandes valores que nos tienen que caracterizar como seres humanos y, si tenemos fe, como creyentes.


1 Mn. Josep-Lluís Aguilar i Campdepadrós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
2 Mn. Josep Alaró i Sala, bisbat de Vic
3 P. Xavier Alegre Santamaría, jesuïta
4 Mn. Ramon Alsina i Santandreu, bisbat de Solsona
5 Mn. Ramon Alventosa i Montfulleda, bisbat de Girona
6 Mn. Vicente Araque i Elvira, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Josep Anton Arenasi i Sampere, arquebisbat de Barcelona
8 P. Miquel Armengol i Barniol, salesià
9 Mn. Pere Artigas i Reverter, bisbat de Girona
10 Mn. Joan Aurich i Casals, bisbat de Vic
11 Mn. Jaume Avellí i Bastons, jesuïta
12 Mn. Jaume Aymar i Ragolta, arquebisbat de Barcelona
13 Mn. Pere-Lluís Aymeric i Armengol, bisbat de Girona
14 Mn. Xavier Aymerich i Miñarro, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
15 P. Joan Badia i Morera, carmelita descalç
16 Mn. José Baena i Iniesta, bisbat de Terrassa
17 P. Manel Bagunyà i Valls, escolapi
18 Mn. Josep Balateu i Coromina, bisbat de Girona
19 P. Josep Baquer i Sistach, jesuïta
20 Mn. Miquel Barbarà i Anglès, arquebisbat de Tarragona
21 Mn. Josep Barcons i Muntada, bisbat de Girona
22 Mn. Salvador Batalla i Gardella, bisbat de Girona
23 Mn. Enric Bartrina i Corominas, bisbat de Solsona
24 P. Josep Miquel i Bausset, monjo de Montserrat
25 P. Enric Benito i Canadés, cistercienc
26 Mn. Blai Blanquer i Cutrina, bisbat de Terrassa
27 Mn. Ramon Blas i Batet, arquebisbat de Tarragona
28 Mn. Pere Boixaderas i Sadurní, arquebisbat de Barcelona
29 Mn. Lluís Bonet i Armengol, arquebisbat de Barcelona
30 Mn. Lluís Bonet i Riera, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
31 Mn. Antoni Boqueras i Bailina, bisbat de Vic
32 P. Lluís Borràs i Goixart, franciscà
33 P. Joan Botam i Casals, caputxí
34 Mn. Martirià Brugada i Clotas, bisbat de Girona
35 Mn. Joaquim Brustenga i Miquel, arquebisbat de Barcelona
36 Mn. Ramon Bufí i Puigoriol, bisbat de Vic
37 P. Josep M Bullich i Sarró, jesuïta
38 Mn. Christian Burillo i Henric, bisbat de Perpinyà-Elna
39 Mn. Cinto Busquet i Paredes, focolar
40 Mn. Jesús Calm i Masó, bisbat de Girona
41 Mn. Tomàs Calvo i Talaverano, bisbat de Solsona
42 Mn. Joan Camps i Tomàs, bisbat de Solsona
43 Mn. Armand Carbonell i Bergès, arquebisbat de Tarragona
44 Mn. Joan Carreres i Péra, bisbat de Girona
45 P. Francesc Carreró i Vidal, escolapi
46 Mn. Jordi Carreter i Cambra, arquebisbat de Barcelona
47 Mn. Carles Casademont I Oller, bisbat de Terrassa
48 Mn. Joan Casals i Cubinsà, bisbat de Solsona
49 Mn. Xavier Casas i Ros, arquebisbat de Barcelona
50 Mn. Josep Casas i Vaqués, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
51 P. Jordi Castanyer i Bachs, monjo de Montserrat
52 Mn. Josep Mª Castellà i Marcet, bisbat de Girona.
53 P. Josep Castellà i Sarriera, carmelita descalç
54 Mn. Jordi Castellet i Sala, bisbat de Vic
55 P. Enric Castells i Mas, caputxí
56 Mn. Joaquim Ciuró i Ribas, bisbat de Vic
57 Mn. Joaquim Claver i Caselles, arquebisbat de Tarragona
58 P. Pere Codina i Mas, claretià
59 Mn. Sebastià Codina i Padrós, bisbat de Vic
60 P. Jaume Codinachs i Fabré, franciscà
61 Mn. Josep Colomer i Busquets, arquebisbat de Barcelona.
62 Mn. Josep Colomer i Puig, bisbat de Girona
63 Mn. Estanislau Corrons i Graells, bisbat de Vic
64 P. Josep Costa i Planagumà, franciscà
65 Mn. Ricard Cots i Massan, bisbat de Solsona
66 Mn. Joan Cuadrench i Aragonès, arquebisbat de Barcelona
67 Mn. Miquel Cubero i Balboa, arquebisbat de Barcelona
68 P. Ramon Cusidó i Ferràs, salesià
69 P. Bernabé Dalmau i Ribalta, monjo de Montserrat
70 Mn. Alexandre Damians i Belart, arquebisbat de Barcelona
71 Mn. Rossend Darnés i Bosch, bisbat de Girona
72 Mn. Gaietà de Casacuberta i Franco, arquebisbat de Barcelona
73 Mn. Pere Domènech i Feixas, bisbat de Girona
74 Mn. Josep Maria Domingo i Ferrerons, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
75 Mn. Ramon Donada i Madirolas, bisbat de Vic
76 Mn. Jordi Fàbregas i Oliva, bisbat de Terrassa
77 P. Silvestre Falguera i Noya, jesuïta
78 Mn. Miquel Farràs i Farràs, bisbat de Solsona
79 P. Marian Federico i Ribalta, escolapi
80 Mn. Jesús Ferrer i Morta, bisbat de Solsona
81 P. Francés d’Assís Figueras i Funtané, claretià
82 P. Víctor Filella i Muset, escolapi
83 Mn. Josep Maria Fisa i Bosch, arquebisbat de Barcelona
84 Mn. Eduard Flores i Serradell, bisbat de Vic
85 P. Joaquim Folqué i Nicolau, salesià
86 P. Joan Font i Gumfaus, claretià
87 Mn. Jaume Fontbona i Missé, arquebisbat de Barcelona
88 P. Marcel.lí Fonts i Bosch, claretià
89 Mn. Ignasi Forcano i Isern, bisbat de Girona
90 Mn. Benet Galí i Johera, bisbat de Girona
91 Mn. Lucio García i Espiga, arquebisbat de Barcelona
92 Mn. Oriol Garreta i Torner, arquebisbat de Barcelona
93 Mn. Alfons Gea i Romero, bisbat de Terrassa
94 P. Josep Gendrau i Valls, franciscà
95 Mn. Daniel Gómez i Fernández, bisbat de Lleida
96 Mn. Jaume Grané i Calvó, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
97 P. Andreu Mª Guim i Galceran, carmelita
98 Mn. Antoni Guixé i Vila, bisbat de Solsona
99 Mn. Josep Hortet i Gausachs, arquebisbat de Barcelona
100 P. Gabriel Isal i Tornel, carmelita descalç
101 Mn. Joan E. Jarque i Jutglar, arquebisbat de Barcelona
102 Mn. Josep Jiménez i Montejo, arquebisbat de Barcelona
103 P. Francesc Jordà i Capellera, carmelita
104 Mn. Josep Maria Jubany i Casanovas, arquebisbat de Barcelona
105 P. Ramon Julià i Saurí, escolapi
106 P. Josep de C. Laplana i Puy, monjo de Montserrat
107 Mn. Joan Lladó i Vilaseca, bisbat de Solsona
108 Mn. Ignasi Lleal i Tulsa, bisbat de Girona
109 Mn. Joaquim Lluís i Corominas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
110 Mn. Xavier Machacon i Nevado. bisbat de Vic
111 Mn. Josep M. Maideu i Puig, salesià
112 Mn. Francesc Malgosa i Riera, bisbat de Terrassa
113 Mn. Francesc Manresa i Manresa, arquebisbat de Tarragona .
114 Mn. Xavier Margalef i Jornet, bisbat de Tortosa
115 P. Jordi Marimon i Canela, claretià
116 Mn. Joan Ramon Marín i Torner, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
117 Mn. Fermí Martín i Fernández, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
118 Mn. Josep Maria Mas i Busqué, bisbat de Vic
119 P. Josep Maria Massana i Mola, franciscà
120 Mn. Josep Massana i Cortina, bisbat de Vic
121 Mn. Manel Masvidal i Castro, bisbat de Girona
122 Mn. Jacint Medina i Fabregó, bisbat de Vic
123 P. Jordi Molas i Rifà, monjo de Montserrat
124 Mn. Ignasi Montraveta i Cinc, bisbat de Solsona
125 Mn. Gaspar Mora i Bartrès, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
126 Mn. Xavier Morlans i Molina, arquebisbat de Barcelona
127 P. Josep Manuel Morros i Castelltort, escolapi
128 Mn. Carles Muñiz i Pérez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
129 Mn. Fèlix Mussoll i Segura, bisbat de Girona
130 Mn. Joan Nadal i Garcia, bisbat de Terrassa
131 P. Francesc Nolla i Cavallé, jesuïta
132 P. Ramon Novell i Carré, escolapi
133 Mn. Pere Oliva i March, bisbat de Vic
134 Mn. Ricard Olivella i Mitjans, arquebisbat de Barcelona
135 Mn. Miquel Oliveras i Coll, bisbat de Girona
136 Mn. Ramon Oller i Hereu, bisbat de Girona
137 Mn. Albert Palacín i Artiga, arquebisbat de Tarragona
138 P. Ramiro Pàmpols i Colomines, jesuïta
139 P. Tura Pedemonte i Feu, escolapi
140 Mn. Joan Perera i Faura, bisbat d’Urgell
141 P. Josep Peñarroya i Artola, prior de Solius
142 Mn. Josep Perich i Serra, bisbat de Girona
143 P. Angel Pinto i Comas, salesià
144 Mn. Jordi Pla i Planas, bisbat de Girona
145 Mn. Francesc Planella i Arnau, bisbat de Girona
146 P. Xavier Poch i Ferrer, monjo de Montserrat
147 Mn. Xavier Pont i Camps, arquebisbat de Tarragona
148 Mn. Lluís Portabella i d’Alós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
149 Mn. Manel Pousa, arquebisbat de Barcelona
150 P. Jordi Prunera i Tort, carmelita
151 Mn. Carles Pubill i Gamisans, bisbat de Solsona
152 Mn. Josep Puig i Font, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
153 Mn. Joan Puig i Mas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
154 Mn. Joan Pujol i Prat, bisbat de Girona
155 P. Miquel Ramon i Campins, franciscà
156 P. Joan Ribalta i Balet, jesuïta
157 P. Josep Ribalta i Jovell, franciscà
158 Mn. Eduard Ribera i Jovell, bisbat de Solsona
159 P. Ignasi Ricart i Fàbregas, claretià
160 Mn. Carles Riera i Fonts, bisbat de Vic
161 Mn. Salvador Riera i Mimó, escolapi
162 P. Carles Riera i Montserrat, jesuïta
163 P. Josep Maria Rierola i Roqué, escolapi
164 Mn. Joaquim Riu, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
165 P. Josep Roca i Alsina, claretià
166 Mn. Anton Roca i Roig, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
167 Mn. Andreu Rodríguez i Morales, bisbat d’Urgell
168 Mn. Manuel Roig i Cisteré, arquebisbat de Barcelona
169 P. Martí Mª Roig I Coromina, monjo de Montserrat
170 Mn. Agustí Roig i Marcè, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
171 Mn. Joan Roig i Montserrat, arquebisbat de Tarragona
172 Mn. Toni Roman i Luis, arquebisbat de Barcelona
173 Mn. Salvador Roura i Comas, arquebisbat de Barcelona
174 Mn. Enric Roura i Sabà, bisbat de Girona
175 Mn. Albert Ruiz i Elias, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
176 Mn. Creu Sáiz i Ruiz, arquebisbat de Tarragona
177 Mn. Jaume Sala i Cortada, bisbat de Solsona,
178 Mn. Enric Sala i Villegas, bisbat de Girona
179 P. Ignasi Salat i Suñé, jesuïta
180 Mn. Josep Mª Sancliments i Torres, bisbat de Solsona
181 Mn. Joan Sanglas i Banús, bisbat de Vic
182 Mn. Joan Sanmartí i Roset, arquebisbat de Barcelona
183 Mn Joan Segalés i Miralles, escolapi
184 P. Josep Maria Segarra i Latorre, caputxí
185 Mn. Mateu Santacana i Capella, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
186 Mn. Joan Serrabassa i Faja, bisbat de Vic
187 P. Jordi Seubas i Goixart, caputxí
188 Mn. Jesús Miguel Silvestre i Garcia, bisbat de Vic
189 Mn. Pere Soldevila i Plans, bisbat de Vic
190 Mn. Ferran Solé i Mianes, bisbat d’Urgell
191 Mn. Josep Soler i Llopar, arquebisbat de Barcelona
192 Mn. Pere Soler i Puigoriol, bisbat de Vic
193 Mn. Joan Soler i Soler, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
194 Mn. Enric Subirà i Blasi, arquebisbat de Barcelona
195 P. Miquel Sunyol i Esquirol, jesuïta
196 P. Lluís Tarazon i Grà, salesià 
197 Mn. Jesús Tarragona i Muray, bisbat de Lleida
198 Mn. Ramon Tarrés i Margarit bisbat de Terrassa
199 P. Santiago Thió i de Pol, jesuïta
200 Mn. Manuel Tort i Martí, arquebisbat de Barcelona
201 P. Joan Travé i Cassals, jesuïta
202 Mn. Melcior Trèmols i Capo, arquebisbat de Barcelona
203 Mn. Miquel Tresserres i Majó, bisbat de Vic
204 Mn. Joan Triadó i Serracant, bisbat de Girona
205 P. Andreu Trilla i Llobera, escolapi
206 P. Sadurní Tudela i Prats, escolapi
207 Mn. Llorenç Utgés i Ginesta, bisbat d’Urgell
208 P. Joan Valls i Ferrer, salesià
209 Mn. Jordi Vila i Borràs, arquebisbat de Tarragona
210 P. Ignasi Vila i Despujol, jesuïta
211 Mn. Francesc d’Assis Vilamala i Collell, arquebisbat de Barcelona
212 P. Josep Vilarrúbias i Codina, claretià
213 P. Antoni Vilarrubla i Grau, salesià
214 Mn. Pere Vivó i Gili, arquebisbat de Barcelona
215 Mn. Jordi Yglesias i Cornet, arquebisbat de Barcelona
216 P. Francesc Xammar i Vidal, jesuïta
217 Mn. Xavier Xutglà i Ruiz, bisbat de Girona
Diaques
1 Mn. Francisco J. Alvarez i Vega, arquebisbat de Tarragona
2 Mn. Joan Josep Castaño i Santos, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
3 Mn. Josep Maria Gómez i del Perugia, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4 Mn. Miquel Àngel Jiménez i Colàs, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
5 Mn. Ignasi López i Cleville, bisbat de Girona
6 Mn. Juan Luengo i Alvarado, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Miquel Miras i Núñez, bisbat de Terrassa
8 Mn. Antoni Monclús i Marquès, bisbat de Vic
9 Mn. Josep Montoya i Viñas, bisbat d’Urgell
10 P. Aniol Noguera i Clofent, escolapi
11 Mn. Eduardo Ocio i Ugartondo, bisbat de Terrassa
12 Mn. Sebastià Payà i Sánchez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
13 Mn. Josep Maria Rufas i Martínez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
14 Mn. Carles Sánchez i García, bisbat de Girona
15 P. Lluís Solà i Segura, monjo de Poblet

 

A més a més, fins ara

altres 736 persones

han signat aquesta carta.

Si voleu ser comptats entre els signants ompliu les següents dades


You may also like...