Ambigüitat

Sóc muntanya, mar i cel.
Sóc pedra, peix i ocell.
Sóc silenci, crit i cant.
Sóc espera, neguit i recer.
Sóc certesa, dubte i clam.
Sóc llum, grisor i fosca.
Sóc estella, cendra i foc.
Sóc núvol, bassa i torrent.
Sóc home per qui m’acull.
Sóc dona per qui se’m dóna.
Sóc pare per qui m’és fill.
Sóc fill per qui m’és mare.
Sóc mestre de qui m’escolta.
Sóc deixeble de qui em parla.
Sóc un no-res que anhela el Tot.
Sóc el Tot que en mi es concreta.
Sóc harmonia que venç el caos.
Sóc fragilitat esdevinguda forta.
Sóc recerca d’allò que em supera.
Sóc tresor amagat ofert als vents.
Sóc un jo nascut d’un Tu amant.
Sóc un tu volgut per molts jo i ells.
Sóc finestra esbatanada als altres.
Sóc persona en el cor de Déu!

Cinto Busquet
S’Agaró, 14 de setembre 2014

You may also like...